En record de Manolo Melero

05/02/2017

En record d’un amic, en record d’un actor, en record de MANOLO MELERO…

Aquesta setmana ens ha deixat Manolo Melero. Gràcies a ell he tingut l’oportunitat de millorar la qualitat del meu treball com a director. Formava part del repartiment del segon espectacle que jo dirigia i, per la seua edat, per la seua experiència i per la seua manera de fer les coses, va donar-li al projecte un aire més autèntic. Des d’aleshores han estat moltes les funcions en les que he gaudit de la seua feina com a actor: en les direccions que he fet per a l’EMT de Silla, per al grup Antara Teatre i, posteriorment, en les dues temporades de representacions que férem al Centre Teatral Escalante amb L’ILLA DEL TRESOR, on Manolo va omplir d’alegria aquella etapa. I ens vam fer amics, i vam viatjar junts, i vam fer moltes coses junt en companyia d’altres amics. Des de 1985, l’any que el vaig conèixer participant en SOLFATAR DE FUMS, fins l’última vegada que va treballar en un espectacle meu, DIVINES PARAULES de Valle-Inclán en 2005, sempre ha estat molt a prop, tant que el vaig veure tres dies abans de faltar, el dissabte 28 de gener al Teatre de la Plaça de Silla, veient, com no, una bona funció de teatre, SHAKESPEARE EN BERLÍN de Chema Cardeña. El vaig saludar abans de començar la funció, estava content, com sempre, rodejat d’amics i amants del bon teatre. No vaig poder acomiadar-me d’ell i així hem quedat, sense dir-nos adéu, esperant tornar a veure’ns en un altra obra per continuar gaudint del que tan s’estimava: el teatre.

Fins la propera funció, Manolo!

Manolo Melero RAFFAELLE

Fotografia de PEPE SEGURA